HOME

Hi ha vegades en què la patologia de genoll no precisa d’un tractament quirúrgic. Segons el problema, un treball específic de determinats grups musculars o un tractament de fisioteràpia pot ajudar a resoldre’l.

També es pot recórrer, en determinades situacions i depenent del context, a tractaments del dolor amb infiltracions intraarticulars. En funció de la patologia i de les característiques de l’articulació, es poden aplicar teràpies biològiques, sempre individualitzant el tractament i de manera consensuada amb el pacient.

La patologia meniscal és una patologia freqüent i motiu habitual de consulta. És important diferenciar si es tracta d’una lesió aguda o traumàtica o una lesió degenerativa.

Les lesions traumàtiques estan dintre d’un context de mal gest i generalment es recomana un tractament quirúrgic. Com a mesura general es recomana sempre la cirurgia de preservació de menisc, és a dir la sutura meniscal, de cara a disminuir la possibilitat de lesions degeneratives en el futur.

Les lesions degeneratives estan associades a la degeneració natural de les articulacions. Es troba en un percentatge elevat de la gent a partir de la cinquena edat de la vida. No sol haver antecedent traumàtic clar i el tractament inicial ha de ser no quirúrgic, de cara a preservar totes les estructures d’una articulació que comença a tenir signes degeneratius.

La ruptura del lligament encreuat anterior es una lesió freqüent dintre dels esports de pivotatge. Degut a les característiques anatòmiques d’aquest lligament, no serà funcional desprès de la ruptura si es vol seguir practicant esport, i es recomana la seva reconstrucció quirúrgica.

Per regla general la ruptura del lligament encreuat anterior no es pot reparar i s’ha de reconstruir amb algun altre tendó, que habitualment s’agafa del propi pacient. Hi ha una part de la cirurgia que es fa oberta (obtenció de l’empelt) i una altra part per artroscòpia (reconstrucció del lligament a dintre del genoll).

A vegades en funció de la inestabilitat, l’edat, o l’esport que es practica, es pot associar per la part externa de genoll un reforç per donar més estabilitat al genoll.

En les osteotomies al voltant de genoll, tant tíbia proximal com fèmur distal, busquem alinear les extremitats inferiors. Amb aquest procediment tractem de modificar l’alineació d’un ós amb l’objectiu de canviar la seva anatomia i la seva manera de treballar.

També els trobem com a seqüel·les de fractures, lesions del cartílag de creixement a la infància, o per artrosi.

És en els casos que s’associa dolor i alteració de l’eix de l’extremitat quan poden beneficiar-se d’una alineació d’aquesta extremitat.

Amb aquest procediment busquem una alineació de les cames que permeti al genoll treballar millor, i una degeneració més lenta de l’articulació.