El cartílag es com un coixí que recobreix les articulacions, facilitant la fricció i absorvint els impactes que es generen durant la vida diària. L’impacte no es refereix només a l’esport o al salt, també al baixar escales o la flexio máxima del genoll. Quan aquest cartílag es desgasta total o parcialment apareix l’artrosi, (gonartrosi en el cas del genoll) donant-se els diferents graus en funció de la seva afectació. La gonartrosi es una patologia molt prevalent, ocasionant una pèrdua progressiva de la qualitat de vida de la persona que la pateix. Això comporta la necessitat de tractaments o canvis en les rutines de vida per les limitacions que genera aquesta patología

Els simptomes fonamentals de l’artrosi són dolor, rigidesa articular, deformitat articular y limitació funcional:

• El dolor és un dels primers simptomes que es manifesten, es va instaurant progressivament. Durant l’aparició progressiva de la artrosi es van combinant èpoques de més dolor amb periodes de remisió total o parcial de la simptomatologia. Quan els periodes de dolor augmenten en intensitat o en duració es quan s’ha de plantejar diferents
  opcions de tratament. Incialment es tracta amb analgèsics, i antiinfalmatoris en fases de crisis agudes. Quan els analgèsics no són efectius es pot plantejar diferents tipus d’infiltracions.
• La rigidesa es caracteritza per dificultat a la mobilització del genoll. Aquesta rigidesa és pitjor després de periodes d’inactivitat, com al aixecar-se de dormir o després d’estar una estona assegut. Aquesta rigidesa en fases inicials desapareix després d’un periode d’activitat, depenent de cada cas, però en fases avançades es pot mantenir constant.
• La deformitat articular es dona quan el desgast al genoll es dona demanera assimètrica. Si es produeix un major desgast a la part interna o externa, això comportarà un canvi a la forma del genoll i de l’extremitat. Segons la zona de desgast, el genoll es pot arquejar (genu var) o agafar una disposició en “X” (genu valg).
• La limitació funcional implica una limitació de la mobilitat del genoll que dificultat posar-se de genolls o quan no es pot estirar be la cama, limitació per caminar.

La instauració d’aquests simptomes sol ser progressiva a mesura que es va desgastant l’articulació. El pacient va notant cada vegada més rigidesa, limitació funcional i dolor més intens i més freqüent que va limitant el seu perímetre de marxa.

Causes d’aparició d’artrosi

Hi ha factors que són modificables per disminuir el risc de patir artrosi i factors que no es podent modificar. Entre els primers trobem l’obesitat o l’esport d’èlit o feines amb fortes càrregues sobre els genolls com podrien ser feines on s’ha de treballar de genolls.

Sobre els factors no modificables tenim la genètica, el sexe femení, antecedents traumàtics o cirurgies prèvies o malaties reumatològiques. Les dues variables més efectives per frenar l’evolució de l’artrosi son el control de pes i l’activitat física moderada. El cartílag rep totes les càrregues del cos i si disminuim el pes corporal, aquell cartílag degenerat haurà de suportar menys pes, millorant la simptomatologia.

Per altra banda l’exercici físic moderat ajuda al control del pes i millora la tonificació muscular, contribuint a la millor estabilitat articular i que la rótula i el genoll treballin millor. Les activitats que es recomanen han de tenir poc impacte com son caminar, trekking, exercicis en piscina, bicicleta o classes dirigides adaptades a edat i condició física.